L'home de Cromanyó
En aquell temps de la pre-història,
SOL
ara deu fer dos-cents mil anys,
RE
un home es va cobrir de glòria,
fill de dos orangutans.
SOL
Dret en les potes de darrera,
amb calçotets de pell de bisó,
RE
va començar la seva carrera
DO SOL
el famós home de Cromanyó.
RE SOL
L'home de Cro,
SOL
l'home de Ma, l'home de Nyó
L'home de Cromanyó!
RE SOL
L'home de Cro, de Manyó no està fet
DO SOL
de llautó ni de ferro colat.(2)
RE SOL
Tenia rampells de poeta
i a voltes feia el saberut;
deia a la seva Marieta:
"Ets més bonica que un mamut,
si vols venir a la meva cova
hi veuràs pintures murals
més bones que les d'en Picasso,
que ni en Dalí en pinta igual".
Portava una destral de pedra
i un ganivet al cinturó;
caçava l'ós, la pantera
amb molt canguelo i ple de por;
si li sortia un diplococus
deia dintre el seu cervell:
"Tanmateix sembla que ja és hora
de que algun savi inventi el fusell".
Dos-cents mil anys després, nosaltres,
com ell encara ens engresquem
mirant el mar i la muntanya,
però si ell tornava prou sabem
això de treballar deu hores
durant sis dies com esclaus
segurament que ell ens diria:
"Però, homes, no sigueu tan babaus!"
Descarrega la lletra de la cançó