L'avi Siset em parlava
la      MI7         la
de bon matí al portal
                  MI7
mentre el sol esperàvem
la        MI7      la
i els carros vèiem passar.
              MI7      la
			
Siset que no veus l'estaca 
on estem tots lligats?
Si no podem desfer-nos-en
mai no podrem caminar! 

SI ESTIREM TOTS ELLA CAURÀ
         la  MI7        la
I MOLT DE TEMPS NO POT DURAR,
           MI7            la 
SEGUR QUE TOMBA, 
          re
TOMBA, TOMBA,
       la
BEN CORCADA DEU SER JA.
       MI7             la

SI TU L'ESTIRES FORT PER AQUÍ
I JO L'ESTIRO FORT PER ALLÀ
SEGUR QUE TOMBA, 
TOMBA, TOMBA,
I ENS PODREM ALLIBERAR.

Però Siset, fa molt temps ja,
les mans s'em van escorxant,
i quant la força se m'en va
ella és més ampla i més gran.
Ben cert sé que està podrida
però és que, Siset, pesa tant,
que a cops la força m'oblida.
Torna'm a dir el teu cant!

L'avi Siset ja no diu res,
mal vent que se l'emportà,
ell qui sap a quin indret
i jo a sota el portal.
I mentre passen els nous vailets
estiro el coll per cantar
el darrer cant que en Siset
el darrer que em van ensenyar.