Et recordo, Amanda,	
RE
els carrers mullant-se,	
fa#
anant a la fàbrica	
	SOL
allà on treballava Manuel.
  DO                  RE

El somriure ample	
RE
la pluja a la cara,	
fa#
res no t'importava	
SOL
perquè et trobaries	
DO
amb ell, amb ell, amb ell
    RE
amb ell, amb ell.
    si
Només una estona
            LA
la vida és eterna	
            SOL
en aquesta estona	
             SOL
sona la sirena
torna a la feina	
LA              SOL
i tu caminaves	
  LA     SOL   fa#
tot ho il·luminaves	
              SOL
i la curta estona	
             mi
et va fer florir.	
             LA

Et recordo Amanda...

Que marxà a la serra, que gens de mal feia,
que marxà a la serra, i en ben poca estona
ells el destrossaren, sona la sirena,
torna a la feina, molts ja no tornaren,
tampoc el Manuel.