La cançó de les balances

Doncs, era un rei que tenia	
LA
el castell a la muntanya.
MI                 LA
Tot el que es veia era seu:	
RE                     LA
torres, pous, arbres i cases.
        MI             LA
I al matí des de la torre
  RE                LA
cada dia les comptava.
     MI          LA

La gent no estimava el rei
i ell tampoc no els estimava,
perquè de comptar en sabia
però d'amor no li'n quedava.
Cada cosa tenia un preu:
la terra, els homes, les cases.

Un dia un noi del seu regne
vora el castell va posar-se
i va dir aquesta cançó
amb veu trista però clara.(bis)

"Quan vindrà el dia que l'home
valgui més que pous i cases,
més que les terres més bones,
més que les plantes i els arbres?
Quan vindrà el dia en què a l'home
no se'l pesi amb les balances?"

El rei que va sentir el noi,
el va fer agafar i, amb ràbia,
va ordenar que li donessin
cent cinquanta bastonades,
i a la torre el va tancar,
castigat a pa i aigua.

Però el poble encara sap
la cançó de les balances,
i quan s'ajunten els homes
rient i plorant la canten.(bis)

Descarga la letra de la canción