Doncs, era un rei que tenia LA el castell a la muntanya. MI LA Tot el que es veia era seu: RE LA torres, pous, arbres i cases. MI LA I al matí des de la torre RE LA cada dia les comptava. MI LA La gent no estimava el rei i ell tampoc no els estimava, perquè de comptar en sabia però d'amor no li'n quedava. Cada cosa tenia un preu: la terra, els homes, les cases. Un dia un noi del seu regne vora el castell va posar-se i va dir aquesta cançó amb veu trista però clara.(bis) "Quan vindrà el dia que l'home valgui més que pous i cases, més que les terres més bones, més que les plantes i els arbres? Quan vindrà el dia en què a l'home no se'l pesi amb les balances?" El rei que va sentir el noi, el va fer agafar i, amb ràbia, va ordenar que li donessin cent cinquanta bastonades, i a la torre el va tancar, castigat a pa i aigua. Però el poble encara sap la cançó de les balances, i quan s'ajunten els homes rient i plorant la canten.(bis)
¡NAVEGA POR TODAS LAS CANCIONES!
Versión para imprimir |
Descarga la letra de la canción |
Autor: anònim |
Busca más canciones de anónimo |
Canción clasificada en el tema: Infantil y juvenil |
Busca más canciones del tema Infantil y juvenil |