S’adorm el dia la lluna t’il·lumina el rostre. L’endemà al matí el sol reflectirà la teva ombra. Tant se val que passin les hores! Tu, sempre dempeus en la lluita, camines ferm fins acabar el jorn, amb gegants que oculten l’horitzó, hostes no desitjats als qui regales menyspreu, ombres fosques que t’amaguen la llum. Tant se val que passin les hores! La lluna, de nit, tornarà a il·luminar el teu rostre i el sol, l’endemà, reflectirà la teva ombra.
(juny 2016)
(per en Salvador Riera)