No em demanis que t'estimi perquè sempre t'he estimat, fins i tot quan t'allunyaves fins i tot l'endemà. No em demanis que et menteixi perquè no t'he mentit mai, el teu cor jo te'l guardava el meu te'l vaig donar. Era una nit tranquil•la i calmat estava el mar, la lluna il·luminava l'aigua i ton cor es va tancar. Mai oblidaré els teus ulls, les teves mans, la teva rialla. No em demanis que t'oblidi, moriria d'enyorança. Mai oblidaré el teu cor els teus llavis, tes paraules que suaument m'adormien quan més ho necessitava. Per això... no em demanis que t'estimi perquè sempre t'he estimat.
(18 abril 2003, Sant Jordi, Jocs Florals)