Vaig a aprofitar el moment per treure tot el que porto a dintre: llàgrimes que volen sortir, ràbia escrita en paraules, crits que es barregen en silenci de dins a fora, un passat adormit transformat en somnis d’un dia a dia incert. I jo sóc al mig, preguntant-me quan de temps seguiré dormint, quan despertaré d’aquest somni que envolta la meva vida, quan trobaré el veritable camí fins ara ple d’ombres i d’il·lusions frustrades. No sé si en despertar desapareixeran les llàgrimes que passejaven pel meu rostre. Potser en llevar-me veuré tot més clar.
(setembre 2016)