Potser perquè no tinc res a dir que no escric poesia, ni articles ni novel·les, ni històries d’amor frustrades ni tan sols alegres. Se m’encallen les paraules, es resisteixen a sortir faci sol o faci núvol, fosca nit o lluna plena. Fins quan surto al carrer a buscar el que no tinc sense saber on trobar-ho. Els meus peus em guien no sé a on, lentament, per si ho trobo, agafar-ho, i tornar a casa corrent retenint-ho en la memòria, i evitar que passi el temps perquè pugui fer-se història. Història del meu passat que no sé si algú llegirà.
(2016)