Potser perquè no tinc res a dir

Potser perquè no tinc res a dir
que no escric poesia,
ni articles ni novel·les,
ni històries d’amor frustrades
ni tan sols alegres.

Se m’encallen les paraules,
es resisteixen a sortir
faci sol o faci núvol,
fosca nit o lluna plena.
Fins quan surto al carrer
a buscar el que no tinc
sense saber on trobar-ho.

Els meus peus em guien
no sé a on, lentament,
per si ho trobo, agafar-ho,
i tornar a casa  corrent
retenint-ho en la memòria,
i evitar que passi el temps
perquè pugui fer-se història.

Història del meu passat
que no sé si algú llegirà.

(2016)