Cortines rajades, vidres trencats, arrugues a les mans, tota una vida ignorant que els anys passen. Portes tancades, vuits i forats, por a perdre per sempre allò pel que has lluitat. Dies foscos, tardes que es transformen en una nit eterna amagant-te en una solitud que desespera. Sigues lliure com l'ocell que controla el seu vol i busca un cel obert per emprendre el seu viatge. Sigues lliure, t'ho mereixes, tens l'ànima forta per enfrontar-te al demà malgrat les pedres del present, malgrat aquest futur incert.
(març 2010)