Poema inspirat en una foto d’en Domingo Sánchez Castelló on es veu un faristol en un racó d’una habitació, esperant que torni en Domingo a fer us d’ell.
El faristol està sol, el faristol t'espera al fons de l'habitació, en aquell racó en penombra. Demana unes mans que passin folis plens de versos o prosa i una veu intensa que declami, que surti de les entranyes amb força o amb tendresa, amb alegria o tristesa. Les teves mans, la teva veu, els teus versos. El faristol, com el millor amic, t’esperarà amb paciència perquè sap que tornareu aviat a sentir, com sempre, plegats l’ovació de la festa poètica.
(juliol 2017)