Aquest poema és una rèplica d'un altre d'en Mon Pierrá Orozco titulat "Rabieta". El poema d'en Mon té un caire infantil. El protagonista és un nen entremaliat que s'enrabia amb La Nit perquè diu que fa trampes i perquè es molt negra i, silenciosament, tot ho enfosqueix.
El poema és un crit intern provocat per una malaltia que pateix el seu autor, que l'impedeix caminar mínimament, ocasionant un dolor intens en tot el cos. És tant el seu dolor que es transforma en nen i s'enrabia amb La Nit perquè no el deixa dormir.
En la meva rèplica, jo sóc La Nit i el responc d'aquesta manera:
Ets un nen malcriat, et mereixes que et castigui cara a la paret o sense pati. No sortiràs amb amics fins que jo t’ho digui, així n’aprendràs a obeir. No vull fer-te mal. Jo sóc qui vetlla per tu quan s’apaguen els llums, la que no dorm quan regna el silenci i tot queda en la foscor, perquè no tinguis por, la que et xiuxiueja cançons a cau d’orella i no puguis sentir els trons que tant et desvetllen. El meu vestit és negre per no enlluernar-te i puguis agafar bé el son, i, per no espantar-te, escampo els núvols que amaguen la lluna i així no estiguis tant sol. Veus? Et porto una amiga per compartir la solitud que el meu silenci t’aporta. Sigues, doncs, bon minyó que jo vetllo el teu dolor.
(octubre 2018)