Tant de temps al teu costat fruint la teva companyia en tardes de solitud, en nits de lluna plena, cercant una inquietud per allunyar les tristeses. És el meu cor que s’amaga, per por a la melangia, que no gosa pensar en tu en nits de lluna plena esperant la blanca llum per allunyar les tristeses. Però, si et trobo caminant en el camí de la vida i ens endinsem en la llum en nits de lluna plena, agafa’m ben fort la mà per allunyar les tristeses.
(setembre 2018)