Poema sense títol

Aquest poema no té títol.	
El bolígraf torna a vesar sang
sobre la catifa blanca
dibuixant signes encadenats
parint noves paraules
nascudes en un prostíbul. 

Els mots es rebel·len sens parar
no els agrada el color que tenen:
el verd no vol ser taronja,
el que és vermell no vol ser negre.
Déu meu quin embolic
el que entre tots han creat!

No sé si faré més poemes
de bolígrafs i mots de colors
i amb modesta rima lliure,
perquè el que jo volia que fos,
amb tota humilitat,
era jugar amb els  morfemes.

(gener 2018)