Els petons cremaven els nostres llavis com el fum consumeix el fòsfor del llumí. Les teves mans cremaven el meu coll i, tot relliscant per les espatlles, el vals de l’infern ballàvem. De sobte tot es torna fosc. Pudor de cremor i brases, encara enceses, refreden la sala. Els nostres cossos ja no ballen. Qui sap si demà revifarà alguna brasa.
(2018)